L’article d’Antonio Banyeres publicat divendres passat a La Vila exterioritza un profund ressentiment. Cap a Toni Brull, primer
secretari del PSC de Salou, en concret, però també envers el que havia estat el
seu partit. Antonio Banyeres ha estat l’únic alcalde socialista de Salou (des
del 2007 fins al 2009) i portaveu del grup municipal del PSC fins a principis
del 2010. Però el desembre del 2011 va abandonar el partit, posant fi a una
militància de dotze anys. Se’n va anar per crear un nou partit, Nueva Sociedad
para el Pueblo, una aventura política en la qual el van acompanyar alguns militants
del PSC i amb el qual es va estavellar, ja que en les passades municipals no va
aconseguir cap regidor. Què va passar perquè es produís un divorci tan sonat?
Oficialment, Banyeres va renunciar a ser alcaldable i portaveu del PSC perquè
els seus negocis l’obligaven a romandre més temps del que volia lluny de Salou.
Però aquesta només va ser l’excusa pactada per sortir del pas, fer callar
rumors i rentar els draps bruts a casa. Quin va ser, doncs, el detonant d’aquesta
batalla interna que va derivar en agra enemistat?
La revenja de Ferran
Quan hom cerca a internet
la llista de polítics imputats per casos de corrupció, a Salou n’apareixen dos:
Esteve Ferran i Antonio Banyeres. Els Ferran (pare i fill), per malifetes
urbanístiques que encara cuegen al jutjat. Banyeres, en canvi, no està imputat
per corrupció, però té un passat. I
aquest passat (va ser detingut, jutjat i empresonat per estafa) és el que no va
revelar al PSC. I no només no el va revelar sinó que fins i tot va assegurar que
tenia un historial net. Va ser el seu primer error. El segon va ser confessar els seus antecedents a qui no devia: a Esteve Ferran fill. Ho va fer quan les relacions entre els
dos eren molt bones (eren amics). El que no comptava Banyeres és que la seva
relació amb ell s’aniria en orris. Perquè quan van començar a ser domini públic
les irregulars operacions urbanístiques dels Ferran, aquests van
acusar Banyeres de ser-ne l’instigador. I coneixedors del tèrbol passat de
Banyeres, el van esbombar. Per fer-li mal. Per enfonsar-lo políticament. Va
ser aleshores quan el PSC, en sentir-se traït, va començar a marcar distàncies
amb Banyeres. El va marginar. Fins al punt d’abandonar-lo a la seva sort en la
denúncia per calúmnia i per injúria que Marc Montagut havia presentat contra
ell tot i que exercia de portaveu del PSC i parlava en nom del partit. D’aquí el
rancor que Banyeres expressava divendres passat i que només el temps, amb sort, podrà apaivagar.
