Una
de les coses que no s’entenen de la subhasta de xiringuitos que ha fet l’ajuntament
de Salou és que alguns licitadors han arribat a pagar veritables bestieses de calés per un lloc. És cert que en alguns casos hi ha restaurant i compensa, però costa de
creure que pagar per una plaça tres o quatre vegades el canon base fixat per l’ajuntament pugui ser rendible. És el cas, per exemple, d’un concursant
que s’ha quedat per 42.500 euros un espai que costava de sortida de 16.314
euros. O el d’un altre que s’ha adjudicat per 50.000 euros un xiringuito pel qual se’n demanaven 13.772 euros. I estem parlant d’un canon anual. És a dir, que aquests diners s’hauràn d’abonar cada any mentre duri
la concessió, del 2013 al 2016. Un import que no inclou la inversió que cal fer en la
compra del nou xiringuito, entre 40.000 i 60.000 euros, tal com demana l’ajuntament perquè totes les guinguetes siguin
iguals. D’on surten tantes peles,
si alguns xiringuiteros asseguren que
per a ells fóra impossible assumir ni la meitat de la despesa? Bé, aquesta és la gran
incògnita. Potser la clau de tot això rau en una possibilitat que cada vegada
apunta més gent, sense que això necessàriament tingui que veure amb els
exemples dalt assenyalats: que amb el nou horari de tancament (els xiringuitos podran obrir
fins a la una de la mitjanit) el gran beneficiat és el sector de l’oci nocturn. De quina manera? Doncs fent que des dels xiringuitos es recomani als joves que la gresca la poden continuar en determinats bars o discoteques. Com si fossin els seus relacions públiques, vaja. A canvi, aquests bars i
discoteques esdevindrien els padrins dels qui han licitat tan
alt en la subhasta. Si no és així, aquests xiringuitos ja es poden afanyar a vendre polos com sigui aquest estiu (amb final feliç inclòs, si cal) si volen fer caixa.
