Cada
cop que alguna notícia recorda el fiasco de l’aeroport de Castelló no puc
evitar pensar en el mas de l’Esquerrer. Ja sé que no és el mateix, perquè el disbarat de Carlos Fabra va costar 150 milions d’euros i rehabilitar la masia
només 541.961 euros, però tots dos són bons exemples de malbaratament de diners
i de com fotre mà a les arques públiques en benefici personal. En el cas de l’alcalde
de Salou, Pere Granados, per atraure vots amb vista a les municipals del 2011.
El
nou mas de l’Esquerrer es va inaugurar el 19 de febrer del 2011, dos mesos
abans de les eleccions. Hi van fer una gran festa, amb autoritats (fins i tot amb
la presència de la subdelegada del govern) i veïns. No obstant això, un cop
passades les municipals, i amb Granados una altra vegada d’alcalde, el mas no
va obrir portes. La crisi econòmica ja picava fort i un informe del secretari, Francisco
Alijo, recomanava que estigués tancat perquè mantenir-lo resultava massa car.
Granados, que havia buidat la caixa durant la campanya, no s’ho va pensar dues vegades i així ho va fer, liquidant les il·lusions
dels veïns de les zones dels Xalets i del Mirador, a qui els havia promès que l’edifici
es destinaria a activitats culturals i a ús ciutadà. És a dir, que seria un
centre cívic. El passat cap de setmana, el mas de l’Esquerrer es va poder utilitzar.
Com a casa de colònies. Va ser amb motiu de la festa de fi de curs del Grup Esplai,
que va aplegar 70 persones, entre nens i monitors. Hi van anar el dissabte i hi
van passar la nit. El diumenge al matí s’hi van presentar pares i familiars, i
es va posar fi a la trobada. És cert que un cop l’any el mes de l’Esquerrer
també acull les reunions de veïns dels Xalets i del Mirador, però és un espai
desaprofitat. I costa entendre que el mantinguin tancat per estalviar quan a la
nit, per a desesperació dels veïns, els llums no deixen de cremar. Dalt, el monument que espero no veure mai al mas de l’Esquerrer.
