Dissabte
passat, la platja de Ponent de Salou, al costat de l’espigó del moll, va ser
escenari de la primera de les tres calades de les malles de sant Pere que cada
any es fan al nostre municipi. D’aquesta manera els turistes poden conèixer com es
pescava abans al poble, un art que ha desaparegut.
Amb
motiu d’aquesta festa, que es repetirà el 20 de juliol i el 10 d’agost, i perquè la recreació sigui el més fidel possible, els pescadors es
vesteixen a l’antiga, tiren les xarxes des d’un bot i xorren des de terra. Total, per pescar ben poca cosa (un llobarro i alguna llissa, aquesta vegada), ja que el
mar, a causa de la sobreexplotació pesquera, cada vegada està més mort. Però el que importa es l’espectacle, reviure aquells moments. Posteriorment, es troben (o millor dit: es trobaven) al restaurant Pa i Oli, on els cuinaven el peix agafat (i algun plat més, perquè sempre es pesca molt poca teca), sopaven plegats i
gaudien de la reunió. Doncs bé, la regidora de Cultura i Festes, María José
Rodríguez, va comunicar als pescadors que aquest any l’ajuntament, que és qui organitza
la festa en col·laboració amb el Club Nàutic i la Societat de
Pescadors Santa Maria del Mar, no pagaria el sopar. Perquè hi ha crisi i s’ha d’estalviar. Tot i que es tracta d’una despesa irrisòria. I no només això, a sobre la regidora es
va quedar amb el llobarro pescat. És cert que algú li va donar, però això no es fa
Mariajo. Tret que tu també pateixis durament els embats de la crisi i a casa no tinguessis per menjar. No està bé perquè un polític no ha de parar tan fàcilment la mà. Perquè es comença
per un peix i es pot acabar obrint una peixateria.
