El
president del PP de Salou i primer tinent d’alcalde de l’ajuntament, Mario
García, va pronunciar ahir al vespre una conferència al Teatre Auditori en què
va fer balanç de la seva gestió al govern municipal (és soci de l’alcalde, Pere
Granados) i va explicar quins seran els eixos de la seva política a partir del
pròxim mes de juny. Això si Granados li deixa ser alcalde, que no ho farà, amb
la qual cosa l’acte d’ahir només va servir perquè gràcies al suport dels seus
incondicionals al Mario no li agafi una depressió. De fet, durant la xerrada Mario va
estar acompanyat pel president provincial del PP, Alejandro Fernández; els
diputats populars Rafael Luna i Jordi Roca, i el subdelegat del govern a
Tarragona, Jordi Sierra. També hi van anar els regidors salouencs Toni Brull i
Zacarías Henar (PSC), Manel Macho (Utps) i Pablo Otal (RDS). Per descomptat, no
hi van ser ni Granados ni, encara menys, la regidora trànsfuga Reyes Pino, que ha deixat el partit
per anar-se’n amb Granados. Reprodueixo la informació que publica avui Silvia
Jiménez al Diari Més:
No ha canviat ni una coma. El líder del PP a Salou, Mario García, oferia ahir una conferència que bé podria haver escrit fa mig any i haver tret del calaix minuts abans de començar. García feia ahir com qui sent ploure –de fet, plovia– i no donava ni un petit marge per a la confrontació política amb els seus socis de govern, tot i la tempesta política viscuda en els darreres dies amb la marxa de la regidora Reyes Pino del seu grup municipal.
García es presentava ahir com a futur alcalde. «Em dirigeixo a vosaltres com a pròxim alcalde de la ciutat» —deia, al cap de deu segons de començar, per si algú tenia cap dubte—. El líder popular sorprenia a l’auditori amb força dosi de realisme, amb algunes idees que portaran cua i feia seus, sense complexes, els projectes de l’acció de govern dels darrers tres anys, tot posant en valor els quatre vots que ha sumat al trencadís pacte de govern. I ho va fer, això sí, en català i en castellà. Mario García, es va reivindicar com a polític del PP en un parell d’ocasions durant la conferència, per si algú, també, ho havia oblidat, i marcant la distància amb un soci de govern que sent “lluny, a vegades molt lluny”, segons les seves paraules.
«A tres escassos mesos de que es produeixi el relleu en l’alcaldia, crec que és la meva obligació fer balanç», tornava a dir en la presentació. D’aquesta manera deixava clar, novament, que seguiria la línia política dels darrers mesos: la del polític més passiu que agressiu, de pocs decibels. En definitiva, seguia el to dels plenaris, de les declaracions sense estridències, per no provocar. Tot i així, per a alguns, aquestes paraules devien sonar a provocació.
Superat el tràngol de presentar-se com a futur alcalde, malgrat tot i a pesar de tot, i desfeta la intriga de l’auditori, García entrava en matèria per fer balanç. Ho feia servint, com a primer plat, una de les accions més desagraïdes dutes a terme en els tres últims anys: la de modificar la relació de llocs de treball. És a dir, l’acomiadament de 17 treballadors interins —i altres que no es van mencionar, l’any 2011—. «Quan vam iniciar el mandat destinàvem pràcticament el 41% dels nostres recursos a despeses de personal i és evident que la situació era insostenible», reconeixia.
García va reivindicar també el paper del seu partit en les dures negociacions sobre la tributació de Salou en el marc del CRT Port Aventura, un dels episodis més difícils d’aquest mandat: «Al PP se’ns va acusar de moltes coses: de no defensar els interessos del municipi, de ser deslleials... Però, a l’hora de la veritat, nosaltres sí que vam estar allí; votant i donant suport al que creiem que era el millor per Salou».
I com no, el futur projecte BCN World. «Sempre, repeteixo, sempre hem estat i estem oberts a arribar a acords en els tràmits del Parlament de Catalunya», deia. Sobre el futur complex d’oci, García reforçava el posicionament del seu partit, tot defensant que el projecte hauria de garantir la marca Costa Daurada, «per això mantindrem l’esmena perquè una part de la recaptació fiscal del projecte vagi dirigida a la promoció turística de la província».
Transparència
«En un any de mandat es difícil poder materialitzar projectes complexos. No podem fer brindis al sol ni vendre fum. No presentarem projectes faraònics». Mario García disparava amb tota una declaració d’intencions en la part de la conferència dedicada al seu «presumpte» futur com a alcalde.
Professionalitzar l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i implantar la finestreta única, és un dels projectes que García proposava per millorar la transparència. Un objectiu que presentava gairebé com una necessitat al consistori salouenc. «La informació ha de ser accessible, i també comprensible”, i anunciava la idea d’auditar els índex de transparència, abans i durant el seu mandat, i la creació d’un portal de la transparència.
Entre Miami i Calella...
Amb el seu mentor Alejandro Fernández assegut en les primers fileres, Mario García, es mostrava com un gran deixeble fins i tot fent comparatives. Si l’alcalde del PP a Tarragona, Alejandro Fernández, sorprenia al 2012 preguntant: «Què serem d’aquí a 50 anys, Sant Sebastià o el Ferrol?», Mario García pujava al carro de les semblances geogràfiques. «Flagel·lar-se amb el nostre model comparant-lo amb esquemes inaplicables i convertir Salou en un poble de l’Empordà es poc pràctic. Som més semblants a Miami (no Miami platja, sinó Miami Beach) que a Calella de Palafrugell». Reivindicava així el turisme de «sol i platja» i convidava al sector turístic a potenciar-ho i a l’administració a treballar conjuntament amb els hotelers. «No substituirem un bon dia el banyador per una falsa bata blanca com alguns falsos gurús enuncien».
«Vam realitzar la campanya Si no conoces Salou, no conoces España, campanya adreçada a mitigar la caiguda de visites dels nostres compatriotes provocada per la irresponsable no, el següent, política de la Generalitat», i així és com l’apartat del turisme colava i justificava la polèmica –a nivell municipal– campanya.
Atenció a la façana marítima
Si Mario García aconsegueix ocupar l’alcaldia i ho fa amb prou temps, Salou podria tenir una façana marítima alliberada, sense aparcament per a vehicles ni estació d’autobusos. També en la línia del president del PP a Tarragona —aferrissat defensor del litoral de la capital tarragonina— Mario García sorprenia amb algunes idees agressives en aquest sentit.
«No acabo de concebre que entre el passeig Jaume I i la platja existeixi un pàrquing de vehicles. A quina ciutat de primer ordre s’ha vist una estació d’autobusos en el passeig i la platja?», es preguntava i s’exhibia com a gran defensor del port esportiu de Salou i del tarannà nàutic del municipi.
García coronava la seva conferència, amb la que va acaronar el somni de ser alcalde durant una hora, amb una àmplia aposta per potenciar la cultura i el patrimoni del municipi, i per incentivar el sentiment de “poble” entre els salouencs. García va parlar acompanyat del president del seu partit, els diputats Rafael Luna i Jordi Roca, i el subdelegat del Govern, Jordi Sierra, i podría semblar que no havia canviat ni una coma. Però sí ho va fer. Va agrair l’assistència als socialistes salouencs Antoni Brull i Zacarías Henar, al regidor Manuel Macho- Quevedo i al regidor de RDS, Pablo Otal, gest que va ser abraçat per les dues-centes persones que omplien la sala amb un fort aplaudiment.
