Conscient
que li queda molt poc a l’equip de govern i que Granados no el deixarà ser
alcalde, el president del PP de Salou i primer tinent d’alcalde, Mario García,
va treure ahir pit per anunciar els seus principals projectes a partir del juny
vinent, que és quan li pertocaria ser alcalde. Bé, d’il·lusions també es viu,
no? Reprodueixo la crònica que publica avui Javier Díaz Plaza al Diari de Tarragona sobre la conferència
d’un aspirant a alcalde que no ho arribarà a ser. Si més no, de moment:
Suposo que ningú estarà disposat a apostar tots els seus estalvis que Mario García serà alcalde de Salou a partir de juny. Sembla que ho té cru després de la marxa de la regidora Reyes Pino del PP i vista l’afecció que li té Pere Granados al càrrec. Però, a manca de poc menys de tres mesos perquè es produeixi (o no) el relleu a l’alcaldia, pactat per CiU i PP el 2011, García segueix endavant amb els seus plans inicials. Si més no de portes enfora es mostra convençut que hi haurà relleu.
«Resten menys de cent dies per a la meva presa de possessió», va dir ahir en la conferència que va pronunciar a la sala Costa Daurada del TAS per fer balanç dels tres primers anys de legislatura i presentar els seus projectes per a l’últim, el del seu hipotètic mandat. El recinte, amb capacitat per a cent persones, es va quedar petit. No hi va assistir cap dels seus socis de CiU a l’equip de govern. Una evidència més que cadascun té plans diferents sobre el futur de Salou. Sí que hi havia membres del PSC i de RDS, Alejandro Fernández i el subdelegat del Govern, Jordi Sierra.
García, encoratjat per un públic afí, es va vestir d’alcalde i va avançar els seus compromisos. Va ser prudent. «No presentarem projectes faraònics perquè no són temps per a això». La seva primera proposta va ser la professionalització de l’Oficina d’Atenció Ciutadana i la implantació d’una finestreta única.
En l’apartat econòmic, va apostar per donar suport als emprenedors amb un programa que presti «cobertura a nous projectes empresarials» i la creació d’un viver d’empreses al centre Atenea. També va parlar de donar-li a la façana marítima «l’entorn que es mereix»: «No acabo de concebre que entre el passeig Jaume I i la platja hi hagi un aparcament de vehicles. Ha de ser un lloc de trobada social, oci, passeig, esport i diversió».
Malgrat que porten tota la setmana llançant-se els plats pel cap, García no va criticar CiU-Fups. Al contrari: «Junts hem fet algunes coses bones per a la ciutat. Per sobre de diferents versions ideològiques, lògiques discrepàncies en la gestió diària i algunes que no són tan lògiques, el projecte de Salou ha primat».
Va treure pit per l’acord del consorci de Port Aventura («al PP se’ns va acusar de deslleials però a l’hora de la veritat hi vam ser i li vam donar suport») i va reconèixer que la decisió més difícil que ha pres en aquests tres anys va ser la modificació de la relació de llocs de treball: «Em vaig veure en la desagradable situació d’haver d’acomiadar 17 treballadors interins».
García va concloure la seva exposició, de prop de 50 minuts, amb un avís: «Estic preparat i desitjant posar-me a treballar».
