El pacte de govern entre CiU i PSC està pràcticament fet.
Només queda rubricar-lo. I fer-lo oficial. Però si el comparem amb
el que el 2011 van signar CiU i PP, cal concloure que els populars van saber
collar molt millor Pere Granados que els socialistes. O que el PSC té tantes
ganes d’entrar-hi, al govern, que ja els va bé qualsevol cosa. L’acord CiU-PSC
suposa que els socialistes es faran càrrec de les regidories d’Hisenda i
Ocupació, Benestar i Serveis Socials, Esports i Joventut i Seguretat Ciutadana.
Sí, és veritat que també exigeixen més transparència, participació ciutadana i
bla, bla, bla. Però tot això és per quedar bé. Per justificar-se davant la
militància. El 2011, el PP va aconseguir treure-li a CiU (llegiu Pere Granados)
un any d’alcaldia i les regidories de Serveis Interns, Acció Social, Seguretat
Ciutadana i Promoció Econòmica i Comerç, molt més importants que les que han
obtingut Toni Brull i companyia. És cert que després Granados va trencar el pacte i no li va voler
donar l’any d’alcaldia al popular Mario García (cosa que tothom veia venir
menys ell). I que Reyes Pino els va fer llufa (va deixar el partit per ser la
candidata de Ciudadanos, malgrat que el tret li va sortir per la culata). Però
va saber treure més profit de les dificultats de Granados per assolir la majoria absoluta que anhelava per fer i desfer al seu gust. Al PSC l’ha perdut el desig de
tornar a la palestra. De guanyar protagonisme com sigui. Després de constatar que políticament cada vegada s’estan quedant més sols i que si no accepten les engrunes que ara els donen, pitjor ho tindran més endavant.
