Els veïns
del Cap de Salou han perdut la paciència. Lògic, després de gairebé 30 anys
d’abandonament. Afirmen que amb la segregació van sortir perdent. Sobretot si
es compara amb la Pineda i la Plana (tots dos nuclis pertanyents a Vila-seca).
“El greuge comparatiu és per a nosaltres especialment sagnant, ja que tots dos
nuclis compten des de fa molts anys amb centres educatius i sanitaris de
proximitat, als quals la gent pot anar caminant, realment útils, funcionals,
proporcionals al volum de població, dotats de personal permanent i ben
gestionats. Vila-seca sí que ha sabut tenir cura dels seus nuclis més
minoritaris”, diuen portaveus de l’Associació de Veïns Units pel Cap de Salou.
Afegeixen que la segregació de Salou de Vila-seca el 1989 va ser “injusta,
disfuncional i mal resolta”. El Cap de Salou es va quedar a la frontera entre
ambdós municipis: al costat de la Pineda i despenjat de Salou. “Des d’aleshores
no s’han distribuït en absolut els serveis de manera racional i equilibrada,
sinó tot el contrari. S’ha produït una veritable política d’acaparament dels
recursos, promovent la concentració i l’amuntegament dels serveis en un extrem
del poble, a l’altra punta del municipi”. A causa d’això, “els milers de
ciutadans del Cap de Salou estem condemnats a fer desplaçaments constants, de
fins a més de 15 quilòmetres, per poder exercir drets tan bàsics, necessaris i
quotidians com l’escolarització infantil i primària o l’assistència sanitària.
Uns desplaçaments que generen una enorme despesa de temps i diners per a les
famílies”. (Font: Diari de Tarragona).
