El PSC s’ofereix a Granados

L’hi ho havien dit en privat, però l’alcalde de Salou, Pere Granados, que no ho acaba de veure clar, els ha estat donant llargues des d’abans de Nadal. I avui, durant el ple municipal d’aquests migdia, l’hi ho han tornat a proposar. En públic. Davant de tothom. Amb llum i taquígrafs. Fins i tot davant del PP: el PSC s’ha ofert a Granados a garantir-li estabilitat política (dit d’una altra manera: a subscriure un pacte tàcit de no agressió) si trenca amb el PP. En cas que Granados accepti, governaria en solitari fins a les properes municipals. Una idea, aquesta d’estar en minoria, que a l’alcalde de Salou no li acaba de fer el pes. Tot i que menys gràcia li fa haver de passar la vara al PP el darrer any de mandat, tal com estipula el pacte de govern. D’aquí que a Granados no li desagradi del tot canviar de soci. Al contrari, n’està fart, del Mario García, primer tinent d’alcalde i cap dels populars. El problema és que té por que el PSC l’hi torni. L’acollona que es revengin de la moció de censura del 2009 i ell acabi sent víctima de l’ull per ull, dent per dent. És a dir, que es quedi amb un pam de nas. Per això, Granados intenta que el PSC entri al govern en lloc del PP. Una possibilitat aquesta que els socialistes rebutgen, perquè les garrotades se les emporti només Granados. La invitació a la ruptura del pacte amb el PP ha estat feta pel portaveu del PSC, Zacarías Henar, concretament quan el consistori aprovava anul·lar les factures girades irregularment a l’extinta Escola de Comerç de Costa, en mans PP fins que es va descobrir un forat de 524.000 euros. Henar li ha assegurat a l’alcalde que si qui llavors era regidor de Comerç, Pedro Lavilla (PP), resulta imputat per aquest presumpte frau i, en conseqüència, ha de partir peres amb el PP, el seu partit no el deixarà sol i garantirà l’estabilitat política a l’ajuntament. La qual cosa és una invitació clara a què Granados trenqui amb el PP quan li doni la gana. I sense haver d’esperar una possible imputació, que si es produeix, al ritme que va la justícia, ja veuríem quan arriba. No sé, Pere, tu mateix. Però més clar, l’aigua.